No sé com aquest llibre caigué a les meves mans però una vegada llegint-lo no em sorprenen aquests buits a la memòria. Dues vegades el vaig començar degut a la falta de continuïtat però un cop vaig donar-li confiança em va enganxar. És una obra autobiogràfica d'una metgessa psiquiatra helvètica-americana, coneguda per crear el model de 7 fases on les quals tota persona viu abans de morir, també viscudes per aquella persona que li hagi ocorregut alguna desgràcia.He vist el llibre diferenciat en tres parts: la primera, on l'escriptora parla de la seva infantesa i joventut fins que es doctora en medicina; la segona, quan parla de les seves experiències amb el més enllà i amb els primers moribunds i la tercera, quan reflexiona sobre el seu aprenentatge i sobre la gent que ha conegut i li han decebut d'una manera o una altre però també li feren ser la persona que fou.
Vaig estar a punt de deixar-ho córrer quan parla de les seves experiències dins d'una secta perquè va fer que perdés tot l'interès guanyat durant els seus viatges de joventut. Per sort continuà amb el llibre ja que ella mateixa és la primera que en fa crítica i en treu conclusions per després aplicar amb els pacients.
ELISABETH KÜBLER-ROSS, La rueda de la vida. 1997 (Ed. Punto de lectura, 2000)
http://en.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_K%C3%BCbler-Ross
http://millenio.wordpress.com/2007/12/15/elizabeth-kubler-ross-la-rueda-de-la-vida-9/
Aquest llibre és un llibre simpàtic, és un llibre d'una trama senzilla, fàcil de llegir amb personatges estandarditzats i un missatge que t'ajuda a conciliar el son. Me'l llegí en dues o tres nits just abans de quedar-me dormit i, sincerament, el record que tinc és que les coses són més senzilles del que ho feim en la nostra societat.
