QUAN UN TOCA EL DOS, Anna-Greta Winberg

Un dia apunt de viatjar cap Itàlia i havent acabat el que ja tenia, vaig agafar aquest llibre de na Vero amb l'únic objectiu de distreure'm durant les hores de viatge.

És un llibre per joves. Però joves... joves. Una novel·la d'adolescents per adolescents on tracta el tema de la separació dels pares juntament amb les experiències de trobar el primer amor i l'explosió hormonal que se provoca.

Res de l'altre món. Simplement per passar el temps i evitar gastar-me uns euros comprant diaris.

ANNA-GRETA WINBERG, Quan un toca el dos. 1972 (L'esparver. 1994)

VERONIKA DECIDES TO DIE, Paulo Coelho

I took this book because I wanted to read in English and there aren't so many books in English language around me and my friends here in Lleida. I read it in November 2006.

I'm not specially fan of Coelho, so I didn't start the book that motivated. Besides that, I finished it and enjoyed it more and more as soon as the end was coming. It tells the story of Veronika, a Slovenian who seemed to have a normal life. Boring though. That's the worst. The boredom. So she decides to kill herself. She isn't successful and she was took to a mental hospital where most of the book takes part.

There she meets several patients who, like her, had normal life but suddenly had a breakpoint in their lives and got "ill". Many of them are not really ill... but just they enjoy living in there because they can behave how they want, without prejudices.

To me, that's the core of the book. Living without prejudices. Can we do that in our normal life or society is so strong that we feel shame to behave spontaneously?

By the way, my favorite character is Dr. Igor. Why? Definitely, he is the smartest. Not because his knowledge in medicine...

I would recommend this book to those who, soon or later, feel that their life is passing by such a narrow path.

CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA, García Márquez

Ja fa temps que tenia aquest llibre acumulant pols a s'Arenal. El vaig començar a llegir fa temps sense acabar-me'l, cosa que em passa poques vegades. Aquesta vegada però ha estat diferent, l'he gaudit de mica en mica abans de dormir i també a Praga i Milà.

És una novel·la estranya. Saps què passarà al final però no com es produirà, la trama pega bots en el temps endavant i endarrera amb una facilitat impressionant sense despistar ni fer la lectura difícil. Resulta que mataran a n'en Santiago Nasar. Qui? Els germans bessons de n'Ángela Vicario. Per què? Com sempre... problemes de faldes.

M'ha agradat molt com la novel·la està ambientada. La primera vegada que vaig començar el llibre no sabia qui era el gran García Márquez i m'imaginava l'espai ubicat a algun lloc a Espanya, però gràcies a que el meu bagatge cultural ha augmentat (no gaire de totes maneres) he mogut la meva imaginació fins al Carib. Colors blancs, gent morena de pell, verd als arbres... però de sobte gris i negre als capítols finals a pesar de que brillés el Sol. De qualque manera l'autor aconsegueix que les imatges creades per la imaginació s'enfosquin...

És el segon llibre que llegeixo seu i no serà el darrer... possiblement el proper sigui Cien años de soledad. Altres suggerències?

GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ, Crónica de una muerte anunciada. 1981 (RBA Colección García Márquez. 2004)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B3nica_de_una_muerte_anunciada

MEMORIA DE MIS PUTAS TRISTES, García Márquez

Me vaig comprar aquesta novel·la per continuar amb el meu apropament als grans escriptors contemporanis (actualment estic compartint temps amb en Saramago i Crónica de una muerte anunciada, també d'en García Márquez).

El que m'ha cridat més l'atenció és amb quina brevetat vaig devorar el llibre i em vaig desfer d'ell. El vaig començar a llegir abans de pujar a l'avió a Màlaga per anar a Barcelona i el vaig acabar en el precís moment en que les rodes impactaven (no amb gaire dolçor) amb el terra. Posteriorment vaig utilitzar el llibre com a regal per n'Anna, que aquell vespre me va deixar un llit per descansar i me va regalar unes hores amb la seva presència.

La novel·la tracta d'un ancià que, el dia del seu aniversari, vol colgar-se amb una adolescent verge. Molt probablement no li he tret tot el suc a aquesta obra (no conec l'estil de l'autor) i no l'aprecio com es deu. Sí, m'ha agradat, però necessito llegir més d'en García Márquez per entendre el perquè del seu èxit.

GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ, Memoria de mis putas tristes. 2004

http://es.wikipedia.org/wiki/Memoria_de_mis_putas_tristes

CHINA PARA HIPOCONDRÍACOS, José Ovejero

Vaig comprar-me aquest llibre perquè tenia ganes de llegir un llibre de viatges. Ha sigut el primer i no serà el darrer.

Als anys 90 el propi escriptor realitza un viatge de prop d'un any a la Xina, primer en solitari i més endavant acompanyat de la seva al·lota belga. Al principi s'allotja a una residència universitària d'una ciutat gran per aprendre el bàsic de l'idioma i quelcom cultural. Ell deixa ben clar que vol anonimat, sentir-se aïllat de la resta del món, ser incapaç de comprendre els símbols escrits i orals de tota una comunitat. Per altra banda però, hi ha la supervivència necessària per viure a un lloc totalment desconegut, per això vol aprendre l'idioma d'un país aïllat del món exterior.

Principalment les seves rutes es desmarquen del que hom pot trobar a les guies turístiques. De totes maneres, la Xina és un país amb un sistema polític comunista però econòmicament està entrant en l'economia de mercat, la qual cosa absorbirà turisme a tot arreu. Els paratges inhòspits i les edificacions mil·lenàries deixaran de ser el que eren d'aquí poc. Com per tot.

L'interès del llibre radica en la naturalitat de l'autor, no s'excedeix amb descripcions però fa les suficients com per poder imaginar-se les situacions amb colors, formes i olors. No sé si és l'habitual en aquest tipus de novel·les, però m'agrada.

JOSÉ OVEJERO, China para hipocondríacos. Ediciones B. 2005 (Premio Grandes Viajeros 1998)

http://www.ovejero.info/es/libros/china.html

DESDE MI CIELO, Alice Sebold

Na Rebe me va deixar aquest llibre sense haver-lo llegit abans. Res de l'altre món, encara que de lectura ràpida, per sort.

És curiós com l'autora escriu el llibre en primera persona des de la visió d'una al·lota morta. Podria haver estat contat des d'un altra situació i el resultat hagués estat el mateix, però el fet que sigui des del cel li dóna un joc al llibre per poder relacionar els vius i els morts.

M'hagués agradat un final més precís. Personalment, no m'ha aclarit la trama ni m'ha fet pensar en el meu jo profund...