ROBINSON CRUSOE, Daniel Defoe

En la meva decisió d'alternar clàssics amb literatura contemporània vaig començar a llegir aquesta obra de principis del segle XVIII (fa 300 anys!!). Segons em digué n'Ana Matallana, Robinson Crusoe es considera la primera novel·la escrita en anglès contemporani.

Llegint la vida d'en Robinson a l'illa deserta constantment he trobat relacions amb el punt de vista antropològic europeocentrista o cristianocentrista que primava aleshores i, al nostre pesar, encara avui dia: en Robinson veu a tothom com a éssers "bàrbars, pagans, caníbals. Salvatges" i es sent amb el deure religiós de mostrar-lis el camí vertader i únic: el que segueixen els europeus cristians protestants.

L'autor detalla també totes les manufactures que fa en Robinson per assentar la seva vida a l'illa deserta. De qualque manera se'n pot fer una relació directa amb el procés històric de sedentarisme: passar de la recol·lecta i la caça a la sembra i el ramat. I també hi trobo trets de sostenibilitat, paraula tant de moda avui en dia dins del capitalisme liberal tan agressiu que ens pressiona constantment: s'ha d'estalviar, aprofitar els recursos, pensar en el dia de demà... costums tradicionalment conservadores que els progressistes d'avui en dia tenim per bandera! Què curiós...

Ara bé, en Robinson també té por de l'estrany. Por de l'invasor. Por del desconegut. I per això es fortifica, i per això vigila, i per això es tanca dins casa seva, i per això esclavitza a altres (amb bons modals), i per això els utilitza com a primera línia de les seves batalles... És el comportament que els conservadors d'avui en dia volem que tinguem! Què curiós...

La segona part del llibre tracta dels viatges d'en Robinson després d'haver tornat a Anglaterra: al Brasil, a l'illa de nou i al Llunyà Orient passant per Rússia. Sembla un llibre totalment diferent però amb la mateixa càrrega ideològica.

DANIEL DEFOE, Robinson Crusoe. 1719 (Random House Mondadori. 2004)

http://en.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe