Vaig comprar-me aquest llibre perquè tenia ganes de llegir un llibre de viatges. Ha sigut el primer i no serà el darrer.
Als anys 90 el propi escriptor realitza un viatge de prop d'un any a la Xina, primer en solitari i més endavant acompanyat de la seva al·lota belga. Al principi s'allotja a una residència universitària d'una ciutat gran per aprendre el bàsic de l'idioma i quelcom cultural. Ell deixa ben clar que vol anonimat, sentir-se aïllat de la resta del món, ser incapaç de comprendre els símbols escrits i orals de tota una comunitat. Per altra banda però, hi ha la supervivència necessària per viure a un lloc totalment desconegut, per això vol aprendre l'idioma d'un país aïllat del món exterior.
Principalment les seves rutes es desmarquen del que hom pot trobar a les guies turístiques. De totes maneres, la Xina és un país amb un sistema polític comunista però econòmicament està entrant en l'economia de mercat, la qual cosa absorbirà turisme a tot arreu. Els paratges inhòspits i les edificacions mil·lenàries deixaran de ser el que eren d'aquí poc. Com per tot.
L'interès del llibre radica en la naturalitat de l'autor, no s'excedeix amb descripcions però fa les suficients com per poder imaginar-se les situacions amb colors, formes i olors. No sé si és l'habitual en aquest tipus de novel·les, però m'agrada.
JOSÉ OVEJERO, China para hipocondríacos. Ediciones B. 2005 (Premio Grandes Viajeros 1998)
http://www.ovejero.info/es/libros/china.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada