El que m'ha cridat més l'atenció és amb quina brevetat vaig devorar el llibre i em vaig desfer d'ell. El vaig començar a llegir abans de pujar a l'avió a Màlaga per anar a Barcelona i el vaig acabar en el precís moment en que les rodes impactaven (no amb gaire dolçor) amb el terra. Posteriorment vaig utilitzar el llibre com a regal per n'Anna, que aquell vespre me va deixar un llit per descansar i me va regalar unes hores amb la seva presència.
La novel·la tracta d'un ancià que, el dia del seu aniversari, vol colgar-se amb una adolescent verge. Molt probablement no li he tret tot el suc a aquesta obra (no conec l'estil de l'autor) i no l'aprecio com es deu. Sí, m'ha agradat, però necessito llegir més d'en García Márquez per entendre el perquè del seu èxit.
GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ, Memoria de mis putas tristes. 2004
http://es.wikipedia.org/wiki/Memoria_de_mis_putas_tristes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada