Ja fa temps que tenia aquest llibre acumulant pols a s'Arenal. El vaig començar a llegir fa temps sense acabar-me'l, cosa que em passa poques vegades. Aquesta vegada però ha estat diferent, l'he gaudit de mica en mica abans de dormir i també a Praga i Milà.
És una novel·la estranya. Saps què passarà al final però no com es produirà, la trama pega bots en el temps endavant i endarrera amb una facilitat impressionant sense despistar ni fer la lectura difícil. Resulta que mataran a n'en Santiago Nasar. Qui? Els germans bessons de n'Ángela Vicario. Per què? Com sempre... problemes de faldes.
M'ha agradat molt com la novel·la està ambientada. La primera vegada que vaig començar el llibre no sabia qui era el gran García Márquez i m'imaginava l'espai ubicat a algun lloc a Espanya, però gràcies a que el meu bagatge cultural ha augmentat (no gaire de totes maneres) he mogut la meva imaginació fins al Carib. Colors blancs, gent morena de pell, verd als arbres... però de sobte gris i negre als capítols finals a pesar de que brillés el Sol. De qualque manera l'autor aconsegueix que les imatges creades per la imaginació s'enfosquin...
És el segon llibre que llegeixo seu i no serà el darrer... possiblement el proper sigui Cien años de soledad. Altres suggerències?
GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ, Crónica de una muerte anunciada. 1981 (RBA Colección García Márquez. 2004)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B3nica_de_una_muerte_anunciada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada